Els bous

“La família de Can Bertran dels Àngels els ocorria un esdeveniment ben estrany cada any el dia de la festa de St Mateu de Montnegre.

 

Anaven a l’església a celebrar la festa anyal. El pare, la mare, el fill, els mossos... tothom marxava de casa. Només hi quedava una àvia massa vella per poder anar de festa. A la tornada, es trobaven que un bou havia mort. Un de sol, cada any, per la festa de St Mateu de Montnegre.

Això passava en una època en què els masos havien de menester els bous per a les feines de camp. Si el mas era normal, amb una parella en feien prou, però si el mas era gros – i can Bertran dels Àngels segur que ho era – en necessitaven unes quantes parelles.

Els bous

Al cap de dos o tres anys de trobar-se amb aquesta mala nova, el mosso va tenir una pensada. Tothom marxava cap a St Mateu llevat de l’àvia. Però, a l’hora d’anar-se’n, aquest mosso es va acostar a l’amo.


- Mireu – va dir al senyor Josep Maria Reiner, que així és com es deia l’amo – si no us fa res m’agradaria quedar-me a vigilar en comptes d’anar a la festa.


El senyor Reiner no hi va posar cap problema.

Era negra nit. El vigilant va esperar-se amagat en un racó de l’estable. El mosso portava una escopeta carregada.

L’espera fou llarga. El mosso s’adormí en el seu amagatall i va haver de fer un esforç per desvetllar-se.

Quan havia passat la mitjanit, a l’estable de can Bertran va entrar-hi un ocell estrany. Pensant-se que no el veia ningú, l’ocell va anar a enfilar-se a l’esquena d’un bou i va començar a espicossar-lo perquè volia xuclar-li la sang.

Llavors el mosso va sortir de l’amagatall i, disposat a impedir-ho, va disparar i va matar l’ocell d’un tret.

En tornar de festa, la gent del mas i el senyor Reiner van trobar aquell mosso que els esperava.

 

- Em penso – va dir- que n’he fet una de grossa.


Van anar a la cambra de l’àvia. Van trobar-la morta.


- Jo vaig disparar a un ocell – va disculpar-se el mosso.


- No t’hi amoïnis – va respondre el senyor Reiner – Si era una bruixa, has actuat com calia.


- De debò? – va dir ell.


- De debò – va contestar l’amo. – Si tingués una filla, te la donaria com a esposa.”


Una història similar se n’explica d’una altra casa ubicada a uns quants quilòmetres endins de les Gavarres. En aquell cas, l’au era una gallina i l’amo de la casa tan sols pogué picar-li l’ala. L’endemà l’àvia tenia el braç trencat.

Una mica més avall de can Bertran es pot observar la famosa figura del bisbe estirat coronat pel castell d’Empúries a tocar de la costa.