• Després de més de tres anys tancat al públic, les sales d’exposició d’aquest equipament cultural dedicat als més de set-cents anys de tradició terrissera al municipi de Quart, reobren les portes al públic de forma regular

• L’acte de reinauguració ha comptat amb la participació del president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer; l’alcalde de l’Ajuntament de Quart, Ferran Rodero, i el secretari de l’Associació de Terrissers Artesans de Quart, Quim Cufí.

Aquest matí, el Museu de la Terrissa de Quart ha acollit l’acte de reinauguració d’aquest equipament museístic dedicat a la preservació i difusió dels més de set-cents anys d’història del llegat terrisser al municipi de Quart.

A l’acte hi ha participat el president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer; l’alcalde de l’Ajuntament de Quart, Ferran Rodero, i el secretari de l’Associació de Terrissers Artesans de Quart, Quim Cufí.

El museu, inaugurat per primera vegada l’any 2011, va ser tancat el 2020, coincidint amb la pandèmia de la COVID-19. Ara, més de tres anys més tard, el nou equip de govern de l’Ajuntament de Quart, reobre les portes a la ciutadania. El seu objectiu és recuperar la terrissa com a element cohesionador del municipi, atès que aquest ha estat el principal fil conductor de la història de Quart al llarg dels segles.

El president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer, ha assenyalat: «Estem parlant d’un centre patrimonial que ajuda a conèixer i difondre el treball de la terrissa i la ceràmica des dels primers processos d’industrialització, a més de transmetre el llegat de moltes generacions. Un memorial de la cultura, la tradició i la principal manera de viure de les famílies de Quart durant segles. En definitiva, és un equipament prou rellevant per a les comarques gironines que, de ben segur, deixarà petjada en el món de la terrissa».

Ferran Rodero, alcalde de Quart, ha destacat que des del «nou equip de govern volem recuperar la terrissa com a pilar de la nostra identitat. Per això, fem una aposta clara per la dinamització del Museu de la Terrissa, un equipament que mai hauria d’haver desaparegut atès que explica a la ciutadania l’ofici i la importància del que havia estat l’eix principal de Quart durant segles: la terrissa». A més, ha puntualitzat que «necessitem la complicitat de totes les administracions públiques perquè museus com aquest permetin conservar la història de molts municipis. Ens cal tot el talent perquè aquest museu sigui un espai cultural i d’orgull quartenc i, al mateix temps, dinamitzar la sala d’exposicions per convertir-la en un espai d’atracció cultural pel municipi».

Finalment, el secretari de l’Associació de Terrissers Artesans de Quart, Quim Cufí, ha explicat que «Quart té història de la terrissa a explicar amb lletres majúscules i compta amb vint-i-cinc anys sent capdavanters de la promoció i difusió de la terrissa mitjançant la  Fira de la Terrissa. Són motius suficients perquè el Museu de la Terrissa continuï difonent la terrissa. Aquest equipament hauria d’esdevenir el centre neuràlgic de l’activitat terrissera del municipi». A més, ha puntualitzat que «Des de l’Associació de Terrissers avui ho volem rehibindicar més que mai. El Museu no s’hauria de tocar mai més. No pot tornar a passar, tant pels terrissers com pel poble de Quart, que aquest equipament cultural es tanqui».

A partir d’avui el Museu de la Terrissa de Quart es podrà visitar durant els caps de setmana. L’horari d’obertura serà, en concret, els dissabtes 10.00 a 14.00 hores i de 16.00 a 20.00 hores i els diumenges de 10.00 a 14.00 hores.

Quart, municipi terrisser

L’elaboració artesana de terrissa ha estat el principal fil conductor de la història del municipi de Quart. La primera referència documentada d’aquest ofici tradicional data del segle XIV, concretament del 1312.

Al llarg d’aquests segles el terme municipal de Quart ha comptat amb desenes d’obradors de terrissa, arribant a haver-n’hi establerts fins a prop d’una cinquantena.

Un d’aquests obradors va ser el que actualment acull el Museu de la Terrissa de Quart. Es tracta de l’antiga bòbila de la família Ginesta, anomenada “Santa Margarida” i situada al costat de l’antic tram de la línia de ferrocarril coneguda com el Carrilet, en l’actualitat transformada en part del tram de la Via Verda de Girona que du el mateix nom.

Actualment, queden en actiu tres famílies terrisseres, Ceràmica Bonadona, Ceràmiques Marcó i Rajoleria Quinatana, aquests últims ubicats dins del terme municipal de Llambilles.

Un equipament sorgit de la recuperació del patrimoni industrial

El Museu de la Terrissa de Quart és un projecte museístic sorgit de la recuperació del patrimoni industrial del municipi. L’antiga bòbila de la família Ginesta va ser reconvertida per acollir aquest equipament, conservant diversos dels elements originals d’aquesta rajoleria, entre els quals en destaca la xemeneia, el forn de túnel i el forn de flama invertida, entre d’altres.

L’edifici consta de tres zones principals: una sala d’exposicions polivalent, un taller on l’Associació de Terrissers Artesans de Quart imparteixen cursos de roda amb l’objectiu de promoure l’ofici de terrisser i la zona museística en si, on les persones que el visiten poden explorar i interactuar amb diferents elements.

En concret, al museu s’hi explica, per una banda, els elements originals de l’edifici, i, per altra banda, com és aquest ofici mil·lenari: quins elements hi prenen part, com ha evolucionat al llarg dels segles i què ha representat tant pel municipi com pels seus habitants.

Com que el museu està situat dins del mateix edifici on hi havia establert un centre de producció de terrissa, les persones que el visiten poden adquirir un millor coneixement dels valors culturals, etnològics, socials, naturals i econòmics de l’ofici de terrisser a Quart.

Autoria de les fotografies: Diputació de Girona